Tres conceptos clave en medios digitales

En les dues últimes dècades la comunicació interactiva ha pres un paper cada vegada més important en la majoria de processos comunicatius. Les empreses reclamen professionals capacitats per liderar, idear i dissenyar escenaris en els que els usuaris s’informen a la carta, es comuniquen amb el mitjà o aporten continguts i experiències que retroalimenten tot l’engranatge. Per tal d’entendre la comunicació digital, ens cal un coneixement sòlid de les seves idees i conceptes principals. En aquest text, presentem una llista de tres –potser ‘els’ tres– conceptes clau per entendre i treballar amb mitjans digitals: Interactivitat, participació i immersió.Over last two decades, interactive communication has taken an increasingly central role in most communication processes. There is a demand for professionals who can design and lead on the implementation of scenarios in which users engage with information à la carte, becoming active communicators that generate content which feeds back into the system. In order to understand digital communication, we need a sound knowledge of its fundamental concepts and ideas. In this text we present a list of three –perhaps ‘the’ three– key concepts for understanding and working with digital media: Interactivity, participation and immersion.En las dos últimas décadas, la comunicación interactiva ha tomado un papel cada vez más importante en la mayoría de procesos comunicativos. Las empresas reclaman profesionales capacitados para liderar, idear y diseñar escenarios en los que los usuarios se informan a la carta, se comunican con el medio o aportan contenidos y experiencias que retroalimentan todo el engranaje. Para entender la comunicación digital, necesitamos un conocimiento sólido de sus ideas y conceptos principales. En este texto, presentamos una lista de tres -quizás ‘los’ tres- conceptos clave para entender y trabajar con medios digitales: Interactividad, participación e inmersión

The intangible material of interactive art:agency, behavior and emergence

Aquest article presenta una anàlisi conceptual d'algunes de les nocions bàsiques per a la pràctica de l'art interactiu i les relacions entre aquestes nocions. Un bon coneixement d'aquestes nocions és fonamental per a la creació de l'estètica dels sistemes amb un comportament artístic. La interactivitat, l'agència, el comportament i l'emergència es presenten com a pilars fonamentals d'aquesta pràctica, comprenent que són com a mínim tan importants com els materials que físicament instancien els components i les instal·lacions que constitueixen el cos de l'art interactiu. La interactivitat es defineix i es confronta amb la metàfora de la conversació i la idea del disseny de sistemes interactius amb finalitats artístiques. Les nocions d'agència, comportament i performativitat es revisen a través de la lectura de la interpretació d'Andrew Pickering per a la ontologia de la cibernètica i en relació amb les pràctiques artístiques interactives. Finalment, el concepte d'emergència i l'emergència relativa a un model de Peter Cariani es presenten com a un marc teorètic en el qual es pot basar l'anàlisi i la creació de comportaments inesperats i no dissenyats prèviament en sistemes interactius.This paper presents a conceptual analysis of some of the basic notions for the practice of interactive art and the relations among them. A sound understanding of these notions is essential for the creation of the aesthetics of artistically behaving systems. Interactivity, agency, behavior and emergence are presented as the building blocks of this practice, understanding that they are at least as important as the materials that physically instantiate the pieces and installations that constitute the body of interactive art. Interactivity is defined and confronted to the metaphor of the conversation and to the idea of designing interactive systems with artistic purposes. The notions of agency, behavior and performativity are reviewed through the reading of Andrew Pickering’s account for the ontology of Cybernetics and in relation to interactive art practices. Finally, the concept of emergence and Peter Cariani’s emergence-relative-to-a-model are presented as a theoretical framework with which the analysis and creation of unexpected and non pre-designed behaviors in interactive systems can be based.Este artículo presenta un análisis conceptual de algunas de las nociones básicas para la práctica del arte interactivo y las relaciones entre estas. Un buen conocimiento de estas nociones es fundamental para la creación de la estética de los sistemas con un comportamiento artístico. La interactividad, la entidad, el comportamiento y la emergencia se presentan como los pilares fundamentales de esta práctica, comprendiendo que son como mínimo tan importantes como los materiales que físicamente instancian los componentes e instalaciones que constituyen el cuerpo del arte interactivo. La interactividad se define y confronta con la metáfora de la conversación y la idea del diseño de sistemas interactivos con fines artísticos. Las nociones de entidad, comportamiento y performatividad se revisan a través de la lectura de la interpretación de Andrew Pickering para la ontología de la cibernética y en relación con las prácticas artísticas interactivas. Por último, el concepto de emergencia y la emergencia relativa a un modelo de Peter Cariani se presentan como un marco teorético en el que se puede basar el análisis y la creación de comportamientos inesperados y no diseñados previamente en sistemas interactivos

Wikipedia access and contribution:Language choice in multilingual communities . A case study

This paper presents a study on language use in both accessing and contributing to Wikipedia in a context were users were expected to be able to read and write in at least three languages (Catalan, Spanish and English). Seventy-seven first-year audiovisual communication students made contributions to Wikipedia as part of the assessed work in the first-year course titled “Digital Culture.” Before and after writing Wikipedia articles, the students responded to two questionnaires that enquired about their language-related habits when using the site and about their language choice for contributing to it. The results show how some interesting facts and patterns appear between the languages known and used in editing. Students favor the English edition of Wikipedia when consulting it despite the fact that this is the language they assess themselves as being less proficient at in reading. More generally, our research shows that multilingual Wikipedia users move seamlessly from one language edition to another, thus refuting the cliché that relates minority languages with exclusively local and self-referential topics. In relation to this, it brings to light some correlations between the students’ identification with either one or two main languages, and how this influenced both their choice of language in editing. Wikipedia articles and the specific topics they decided to write about. Additionally, the study also offers relevant insight on what drives students to engage with such a task up to the point of making extra contributions to make sure their contributions might reach a larger audience.Aquest article presenta un estudi sobre l’ús lingüístic en relació amb l’accés i la contribució a la Viquipèdia en un context on podem pressuposar que els usuaris poden accedir-hi en almenys tres llengües (català, espanyol i anglès). Un total de 77 estudiants de primer curs del grau de Comunicació Audiovisual van crear contingut per a la Viquipèdia com a partd’una activitat avaluada a l’assignatura La Cultura Digital. Abans i després d’escriure els seus articles, els estudiants van contestar sengles qüestionaris sobre els seus hàbits lingüístics en l’ús d’aquesta plataforma, com també sobre la llengua escollida per intervenir-hi. Els resultats mostren l’aparició d’alguns patrons interessants entre les llengües conegudes i les utilitzades per a la contribució. Els estudiants prefereixen la versió anglesa per a consultes en general, malgrat ser la llengua en la qual ells mateixos es jutgen amb menys capacitat lectora. En general, aquesta investigació mostra com els usuaris multilingües es mouen de forma habitual d’una edició a l’altra, de manera que es refuta el tòpic que relaciona les llengües minoritàries a la Viquipèdia amb temes exclusivament locals o autoreferencials. Respecte d’això, es mostren algunes correlacions entre la identificació per part dels estudiants amb una o dues llengües, i com aquest factor influeix en la seva decisió lingüística a l’hora d’editar i crear articles, així com en els temes sobre els quals decideixen escriure. Addicionalment, l’estudi també ofereix indicis rellevants sobre el que motiva els estudiants a comprometre’s amb aquest tipus de tasques fins al punt de contribuir, més enllà del que se’ls demanava, a l’objectiu de buscar que les seves aportacions arribessin a una audiència més gran.Este artículo presenta un estudio sobre el uso lingüístico en el acceso y la contribución a la Wikipedia en un contexto donde se puede presuponer que los usuarios pueden acceder a la misma en, al menos, tres idiomas (catalán, español e inglés). Un total de 77 estudiantes de primer curso del grado de Comunicación Audiovisual crearon contenido para la Wikipedia como parte de una actividad evaluada en la asignatura La Cultura Digital. Antes y después de escribir sus artículos, los estudiantes respondieron a sendos cuestionarios sobre sus hábitos lingüísticos en el uso de dicha plataforma, así como sobre la lengua escogida para su intervención. Los resultados muestran la aparición de algunos patrones interesantes entre lenguas conocidas y usadas para la contribución. Los estudiantes prefieren la edición inglesa para consultas en general, a pesar de ser la lengua en que ellos mismos se ven con menos capacidad lectora. En general, esta investigación muestra cómo los usuarios multilingües se mueven de forma habitual de una edición a la otra, lo que rehúsa el tópico que relaciona las lenguas minoritarias en la Wikipedia con temas exclusivamente locales y autorreferenciales. Con relación a ello, se muestran algunas correlaciones entre la identificación por parte de los estudiantes con una o dos lenguas, y cómo este factor influencia en su decisión lingüística al editar y crear artículos, así como en los temas sobre los que decidieron escribir. Adicionalmente, el estudio también ofrece indicios relevantes sobre lo que motiva a los estudiantes a comprometerse con este tipo de tareas hasta el punto de contribuir más allá de lo que se les pedía, con el objetivo de buscar que sus aportaciones pudieran ser accesibles a una audiencia mayor.Funding Project 1: “Interactive content and creation in multimedia information communication: audiences, design, systems and styles”. CSO2015-64955-C4-2-R (MINECO/FEDER). Spanish Ministry of Economy and Competitiveness. Funding Project 2: 68-Plaquid, 2015-2016; Creación y ampliación de artículos en la Wikipedia como herramienta docente y de evaluación. Pompeu Fabra University (Spain)

Emergencia e interactividad: A-Life Art como paradigma para la creación de experiencias de comunicación interactiva

La idea detrás del concepto de emergencia es que existen fenómenos complejos que no pueden explicarse por el mero análisis de las partes o elementos que los conforman. En este trabajo analizamos el concepto de emergencia en el contexto del a-life art para estudiar sus aplicaciones en la comunicación interactiva en general, a partir del ejemplo del uso de los algoritmos genéticos en instalación interactiva

Contributions of the interactive decoupage to reading and analyzing interactive audiovisual works in cybermedia.

El epígrafe interactive storytelling, narración interactiva, se aplica a una serie de trabajos periodísticos en formato de reportajes audiovisuales e interactivos que estan ganando cada vez más protagonismo en los cibermedios. En este artículo se propone la definición y descripción de un sistema de análisis, el découpage interactivo, en el que se establecen los parámetros a observar en la lectura de una aplicación audiovisual interactiva. El découpage interactivo es un sistema de análisis formal de audiovisuales interactivos que permite establecer una observación detallada de los aspectos que conforman cualquier audiovisual interactivo: la estructura que lo sustenta, los contenidos, las interfaces a través de las cuales se accede al mismo y los diálogos de interacción que propone. Se describen los distintos apartados que conforman el découpage así como las fases y procedimiento para su ejecución. La herramienta presentada aporta al investigador un documento que describe de forma detallada los elementos que los autores de un determinado audiovisual interactivo utilizaron para desarrollar el guión y producir el mismo. La posibilidad de confrontar el audiovisual interactivo con su descripción en forma de découpage permiten al analista profundizar en la comprensión de los procesos creativos propios de los audiovisuales interactivos.The epigraph “interactive storytelling” is applied to a series of journalistic pieces developed as interactive audiovisual stories that are becoming increasingly prominent in cybermedia. This article suggests the definition and description of an analysis system, the “interactive decoupage”, where the parameters to observe are established when reading an interactive audiovisual application. The interactive decoupage is a formal analysis system of interactive audiovisual works which allows for a thorough observation of the aspects present in any interactive audiovisual work: structure, content, access’ interfaces and the interaction dialogues the work suggests. The different parts of the decoupage are described, as well as the phases and procedure to execute it. The tool presented is a document for the researcher that provides a detailed description of the elements used by the authors of an interactive audiovisual project to develop and produce its script. The possibility of confronting the interactive audiovisual work with its “decoupage” description provides the analyst with more insight into the creative processes of interactive audiovisual projects

A profile of the interactive communication professional: foundations, current trends and perspectives

Over the last few years the role of the interactive communication professional has changed parallel to technological innovation and the introduction of new communication paradigms. Digital technology has facilitated the creation of the interaction designer, a professional position in many production teams and digital newsrooms that has yet to be fully defined. This paper presents an attempt to define the characteristics and necessary knowledge of the interaction communication expert. This is done by reviewing the skills needed for the practice of interaction design, looking at the career paths offered by graduate and undergraduate studies in interactive communication, and evaluating a case study in the field of interactive documentary. By comparing the results of the three analytical methods (literature review, comparative analysis, and case study) we present research that covers the differing perceptions that exist of this professional position. This analysis brings to the surface a lack of consensus in an emerging field that is still evolving and adapting since its appearance nearly twenty years ago

Emergence as self-organization and as generation of novelty: a framework for understanding emergence in the context of interactive art

The subject of study of this investigation is the concept of emergence and its viability as a driving force for the creation of interactive artwork. Emergence appears in the literature as related to self-organization and novelty. For many authors it is the result of multiple local interactions among agents within a system, which generate phenomena that could not be understood, nor anticipated, through the analysis of the elements and their behaviors in isolation. For others, emergent phenomena are related to fundamental novelty and, thus, to creativity. These two formulations of emergence are reviewed in this thesis in the context of interactive art and communication. The focus of the study is on the interactive works of the artistic field known as Artificial Life Art. After reviewing the foundational concepts and proposing an approach to both emergence and interactivity, an analytical framework is presented in order to assess the presence of emergence in interactive systems, which in turn shall serve as a first step to designing systems that aim at generating interactive emergent behaviors.L’objecte d’estudi d’aquesta tesi és el concepte d’emergència i la seva viabilitat com a força creativa d’obres d’art interactiu. Emergència apareix a la literatura com a concepte relacionat tant amb el concepte d’auto-organització com amb el de novetat. Per a molts autors és el resultat d’una gran multiplicitat d’interaccions locals entre els agents d’un sistema, que generen fenòmens que no podrien entendre’s ni anticipar-se mitjançant l’anàlisi d’aquets agents i dels seus comportaments de manera aïllada. Per altres, els fenòmens emergents estan relacionats amb la idea de novetat fonamental i, per tant, de creativitat. La tesi revisa ambdues formulacions del concepte d’emergència en el context de l’art interactiu i la comunicació. El focus central de l’estudi són les obres d’art interactiu de la disciplina coneguda com Artificial Life Art (art i vida artificial). Després de revisar-ne els conceptes fonamentals i proposar una formulació tant d’emergència com d’interactivitat, es presenta un model d’anàlisi que permet donar compte de la presència de fenòmens emergents dins en els sistemes interactius, i que alhora és un primer pas cap al disseny de sistemes que tenen la intenció de generar comportaments interactius emergents